Josep Pernau, una vida dedicada al periodisme
Josep Pernau i Riu va néixer a Lleida al 1930. La mort del seu pare en un bombardeig que la Legió Còndor va fer a Lleida amb l'única intenció de massacrar població civil el va marcar de per vida. La imatge de la mare de Pernau plorant al costat del marit mort és una foto que ha donat la volta al món com a símbol del dolor de les guerres. Josep Pernau va estudiar magisteri i va exercir durant dos anys a la Vall de Boí. Al 1952 va ingresar a la Escola Oficial de Periodisme i, a meitat del segon curs, va començar a col.laborar per El Correo Catalán. Va formar part com a redactor en cap de lequip fundador de Tele/Expres i posteriorment fóu subdirector de Diario Femenino.
Al 1960 va entrar a treballar com a redactor en cap del Diari de Barcelona, del qual seria director com ho va ser més tard de Destino i El Mundo Diario. Pertany a una generació de periodistes que va servir de pont entre la generació dels periodistes fidels a la II República i a la Generalitat (vençuts i apartats de lofici per raons polítiques) i aquells que, al llarg de la dècada dels seixanta i fins la transició democràtica feien les primeres passes en un ofici que es mantenia sota el rígid control dels guanyadors de la Guerra Civil.
Ha estat professor de lEscola de Periodisme de lEsglésia i de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fóu membre fundador del Grup de Periodistes Democràtics, creat clandestinament al 1966.
Entre 1991 i 1997 va ser degà del Col.legi de Periodistes i va exercir, entre daltres funcions, la de predicador arreu del país i de lestat del Codi Deontològic. Entre 1978 y 1979 fóu president de la Comisió Executiva de la Federació dAssociacions de la Premsa dEspanya. Actualment és President del Consell de la Informació. Porta des de 1980 a El Periódico, des don publica la columna Opus Mei. Ha rebut, entre daltres els premis Ortega i Gasset, Ciutat de Barcelona i Josep M.Lladó a la Llibertat dexpressió, lany 2002. Està casat i té dos fills. El passat 20 dabril va presentar a Madrid ledició en castellà del seu llibre Memorias. Confieso que soy periodista . Tot just lany passat es va publicar la versió en català, Memòries dArbeca a lOpus Mei
Fes click aquí per veure les entrevistes i el perfil de Josep Pernau segons Marta Campo
Fes click aquí per veure les entrevistes i el perfil de Josep Pernau segons Jordi Altesa
Al 1960 va entrar a treballar com a redactor en cap del Diari de Barcelona, del qual seria director com ho va ser més tard de Destino i El Mundo Diario. Pertany a una generació de periodistes que va servir de pont entre la generació dels periodistes fidels a la II República i a la Generalitat (vençuts i apartats de lofici per raons polítiques) i aquells que, al llarg de la dècada dels seixanta i fins la transició democràtica feien les primeres passes en un ofici que es mantenia sota el rígid control dels guanyadors de la Guerra Civil.
Ha estat professor de lEscola de Periodisme de lEsglésia i de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fóu membre fundador del Grup de Periodistes Democràtics, creat clandestinament al 1966.
Entre 1991 i 1997 va ser degà del Col.legi de Periodistes i va exercir, entre daltres funcions, la de predicador arreu del país i de lestat del Codi Deontològic. Entre 1978 y 1979 fóu president de la Comisió Executiva de la Federació dAssociacions de la Premsa dEspanya. Actualment és President del Consell de la Informació. Porta des de 1980 a El Periódico, des don publica la columna Opus Mei. Ha rebut, entre daltres els premis Ortega i Gasset, Ciutat de Barcelona i Josep M.Lladó a la Llibertat dexpressió, lany 2002. Està casat i té dos fills. El passat 20 dabril va presentar a Madrid ledició en castellà del seu llibre Memorias. Confieso que soy periodista . Tot just lany passat es va publicar la versió en català, Memòries dArbeca a lOpus Mei
Fes click aquí per veure les entrevistes i el perfil de Josep Pernau segons Marta Campo
Fes click aquí per veure les entrevistes i el perfil de Josep Pernau segons Jordi Altesa
0 comentarios